Tornem de l'estiu per submergir-nos de nou en el tedi post-electoral, que ve de lluny i va per llarg. Investidures, tacticismes diversos i, en general, gent hiperactiva que fa i diu moltes més coses de les necessàries. Prometem que no és el nostre cas

Ara que per fi refresca un poc mentre va apagant-se l'estiu fem valoració del que probablement siga l'estiu més fresquet de la resta de les nostres vides: abracem l'ansietat climàtica en un país i un continent en què la política i l'economia tenen altres prioritats i ritmes.

Sembla que mentre el feixisme avança a tot arreu, alguns estem a coses frívoles. Hui parlem de les guerres culturals que ens mantenen entretinguts mentre els reaccionaris, a banda de pegar crits, legislen contra els més dèbils

Després d'un estiu calentet i de milers notícies que generen desesperança front al canvi climàtic parlem de Contra el mito del colapso ecológico (Arpa, 2023) d'Emilio Santiago. Un llibre concebut contra el discurs col·lapsista molt present a l'ecologisme espanyol, desmunta algunes de les seues teories més preponderants i dibuixa algunes línies per no caure en el derrotisme climàtic.

Les acusacions de violència sexual contra Russell Brand, còmic i actor anglès, i especialment les reflexions que fa sobre el cas un altre còmic, l'escocés Daniel Sloss a X, el seu últim espectacle, ens porta a parlar de les implicacions pràctiques del #MeToo sis anys després de Weinstein: fins on arriba la responsabilitat individual d'un testimoni d'abusos? I el fins quan perseguirà el càrrec de consciència als que callen?

En el capítol d'esta setmana parlem d'experts, ciència, extrema dreta i el Brexit, per tal de tindre l'excusa de revisionar la pel·lícula "Brexit, the uncivil war" (2019) i clavar-nos, un dia més, amb l'obsessió de l'esquerra per la raó il·lustrada, fins i tot quan és a expenses de la democràcia.

Jorge Dioni López és -que recordem- el primer autor a qui ressenyem dos vegades. Ja vam parlar de La España de las piscinas en la primera temporada, i ara toca El malestar de las ciudades (Arpa, 2023) en un programa més llarg del normal i que encara així se'ns queda curt. Així que hui parlem dels pobles i ciutats on s'han deixat de fabricar coses, per apostar-ho tot al moviment de persones i capitals; i sobretot dels disgustos que això ens genera.

Fa unes setmanes, Sarah Wagenknecht, fins aleshores diputada dels alemanys Die Linke, anunciava una escissió al seu partit per constituir una nova força populista que combina elements d'extrema esquerra i extrema dreta; així que hui anem d'excursió a la meca del rojipardisme alemany i ens preguntem si hi ha risc de contagi a casa nostra fora de la secció d'opinió de El País

Tornem sobre un tema ja tan atemporal com les gestions d'Elon Musk per carregar-se tuiter -els de la vella escola mai no li direm X- per parlar de les nostres preocupacions: la privacitat, el futur de la comunicació, i, sobretot, la necessitat de ser amos dels mitjans de producció.   Tags: Elon Musk, gestió de Twitter, privacitat en línia, futur de la comunicació, tendències en mitjans socials, propietat de mitjans digitals, anàlisi de la indústria tecnològica, estratègies de plataformes socials, preocupacions sobre la privacitat a internet, evolució de la tecnologia de comunicació

Milers de pares i mares s'han associat per fer front al gran problema del nostre temps: els xiquets són addictes a la pantalla. I no presten atenció. I ja no respecten res. I tot se'n va a la merda. I tot això ho parlen, per suposat, a través del mòbil, sense vore cap contradicció pel mig. Així que hui parlem de catastrofisme i de la idealització retrospectiva de la pròpia joventut, una cosa tan vella com anar a peu

Ens salva la cultura del feixisme o és una forma com una altra de traure diners al contribuent? Esta setmana, Trilladora amb gent de la casa sobre la cultura blanc gotelé, fons d'inversió i històries d'amor entre milionaris. A nosaltres se'ns va fer curt

Carmen Merina, coneguda a xarxes com @rayomcqueer_ , va saltar a la fama fa poques setmanes per ser acomiadada després de denunciar en xarxes les condicions laborals d'una franquícia de cafeteries. Als pocs dies havia entrat de ple al món de la faràndula i només responia entrevistes a través del seu "talent manager". Hui parlem de drets laborals, influencers i tota l'autoexplotació inherent a l'èxit personal a tota costa.

Abans i tot de saber els plans del PSOE d'ampliar quant abans el port de València, ja portàvem dies pensant en metròpolis que s'enfonsen dins la mar, rius i aiguamolls. Hui parlem de ciutats que, com el nostre Cap i Casal, no tenen gana d'esperar al canvi climàtic i doblen l'aposta.

L'informe PISA no ha caigut massa bé enguany en Catalunya, i no ha faltat temps perquè eixira el govern assenyalant als immigrants en compte de vore quines coses han fallat. Però fora d'aquest núvol sí que hi ha hagut molta gent que s'ha preguntat les possibles causes i perquè sempre ens encabotem en l'argument "viejo": que els xiquets i xiquetes de hui en dia són pitjors que nosaltres mateix.

Hem callat un parell de setmanes -encara que ja sabeu que hem estat gravant altres coses- però ja no podiem més. Esta setmana i la que ve fem recull de les coses que ens han semblat més ridícules de l'any passat i del que portem de 2024, incloent els nostres bons propòsits.

Segona part del repàs a les coses més vergonyoses, en este cas de l'inici de 2024: cavalcades de reis, alcaldes i algun que altre protagonista sorpresa

Els discursos antiimigració son tendència a tota Europa. I per això, com a bons centreeuropeus, els catalans no podien ser menys. Parlem de la deriva racista de Junts: siga per tornar a tocar poder de la mà de la dreta espanyola o per evitar que l'alcaldessa de Ripoll els furte la cartera, hui fem un spoiler: sale mal.

Hui aprofitem per parlar de fem, reciclatge i periodisme, en una nova entrega de per què els diaris fatxes reben totes les subvencions públiques i com tenen eixes suposades audiències desmesurades.

El que va començar com una protesta del camp francès contra el govern de Macron ha acabat escampant-se per tota Europa, i tots demanen coses similars: la demanda de preus justos, la fi de la competència deslleial i unes institucions que els ajuden per compte d'ofegar-los en burocràcia. Hui parlem de la gent que vol viure de la terra; atrapats entre l'extrema dreta oportunista i els progres de ciutat que no saben reconèixer els seus ni quan els tenen davant dels morros.

La indústria de la moda està en crisi conseqüència d'un model insostenible, contaminant i basat en l'explotació, però l'estocada final li l'estan pegant les milícies houthis obligant-los a fer molts més km per arribar al públic europeu. Una acció que fan en suport a la causa Palestina i que està obligant els estats occidentals a moure fitxa mentre a casa nostra continuem embovats amb Eurovisió.