Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya l'any 2021 es van registrar a Catalunya més de 3.300 parts prematurs. Des dels anys 90, el percentatge de prematuritat a Catalunya es manté entre el 6 i el 7%. En aquest reportatge, analitzem què implica per a tot l'entorn familiar i mèdic un naixement prematur. Un reportatge amb segell "El suplement".

L'any 2020, abans que la pandèmia ens posés la vida cap per avall, a "El suplement" estàvem preparant un reportatge per commemorar els 50 anys de la dissolució d'un dels grups més importants de la història de la música: els Beatles. Ara, 2 anys i una pandèmia més tard del que teníem previst, a "El suplement" hem pogut agafar un avió i recórrer finalment Liverpool per commemorar els 60 anys del naixement del grup que va canviar el panorama musical. El resultat és un petit homenatge al quartet anglès i a Josep Marina Francino, el beatlemaníac català per excel·lència, que va morir de covid.

Com han viscut la pandèmia les generacions més joves? Quines conseqüències els ha comportat? Com encaren el futur? Ara que fa dos anys de la primera gran onada, parlem sobre les expectatives i les frustracions de la generació mascareta.

El 25 de març de l'any passat es va legalitzar la possibilitat que una persona demani morir davant d'una situació de gran patiment. D'aquesta manera, a les cures pal·liatives i a l'eutanàsia passiva s'hi afegia una nova possibilitat per a malalts greus amb afeccions incurables i sotmesos a un patiment constant i extrem: l'acompanyament mèdic per a una mort conscient i digna. En aquest reportatge ens acostem a aquesta realitat.

Moltes vegades, la inèrcia es converteix en motor de l'existència. No mirem enrere si no és per sentir una mica de nostàlgia. I sobretot no mirem endavant. Perquè fer-ho, de vegades, pot ensorrar el món sota els nostres peus. Amb el padró d'habitants a la mà, el 2020 Barcelona va perdre més de 15.000 veïns. No és cap anècdota. És una conseqüència directa de la pandèmia. I no parlem només dels morts provocats pel virus. Parlem, sobretot, de gent que amb els successius confinaments, amb els problemes laborals, i amb més temps per pensar, han decidit marxar de la ciutat. Alguns han optat per moure's de la capital a la rodalia. Mentre que altres han fet el pas complet, i s'han atrevit a fer realitat un canvi de vida que potser, abans, era només una fantasia. La pandèmia ha servit a molts de punt d'inflexió. Altres, però, van fer el clic abans, sense necessitat de cap virus.

Cada dia, el Sistema d'Emergències Mèdiques, el SEM, rep una mitjana de 12.000 trucades. Què passa quan truquem al 112? Quins protocols s'activen? Ho descobrim en aquest reportatge amb segell Suplement.

Gestació subrogada i ventre de lloguer no són sinònims, tot i que es refereixen al mateix: al fet que una dona es quedi embarassada i gesti un infant, però no per ser-ne ella la mare, sinó per entregar el fill a un altre individu, o una parella, que no en pot tenir de manera natural. Que aquesta pràctica tingui noms tan diferents és una mostra del fort debat, ètic i legal, que arrossega. A "El suplement" presentem "Les altres cigonyes", un reportatge sobre la gestació subrogada.

Néixer, créixer, reproduir-se i morir. Dels quatre moments, n'hi ha dos que els experimenta tothom: néixer i morir. Normalment, només una vegada. Hi ha persones, però, que repeteixen. Que viuen dos cops, perquè a mitja vida, quan semblava que havien de morir, tornen a néixer. En aquest reportatge, en coneixem tres casos.

A Catalunya, entre 50.000 i 70.000 persones són víctimes de sectes. Per la part alta de la forquilla, la xifra frega l'1% de la població. Gent atrapada en grups més o menys tancats -o directament secrets- que manipulen el pensament i la conducta per aconseguir finalitats de tot tipus. Normalment, associem les sectes a grups religiosos. I n'hi ha. Però del centenar de grups de manipulació psicològica actius que es calcula que hi ha al nostre país, la immensa majoria tenen altres mòbils. Sobretot, el profit econòmic i l'abús sexual.

La Berta Trias és una dona trans de 57 anys que ha decidit sotmetre's a una operació per canviar-se la veu. L'acompanyem minuts abans que entri al quiròfan per conèixer la seva història i que ens expliqui per què es vol sotmetre a aquesta intervenció.

El clima a la Terra ha anat canviant al llarg dels milers de milions anys d'història que han configurat el nostre planeta tal com el coneixem avui. Una lliçó que ara els humans hauríem de tenir ben present, davant d'un canvi climàtic que podríem batejar com a boomerang. Perquè, de manera inèdita en la història de la vida, el que ens amenaça ho hem provocat nosaltres.

Gairebé 175 anys després que es construís la primera línia de ferrocarril de Catalunya, que unia Barcelona i Mataró, molts dels creadors d'aquell i altres camins de ferro podrien reconèixer el traçat actual de les línies que opera, majoritàriament, Renfe. Roger Escapa recorre Catalunya de punt a punta en tren per comprovar de primera mà l'estat d'algunes de les línies de ferrocarril més utilitzades del país.

Roger Escapa entra per primer cop dins d'una furgoneta de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra amb un micròfon i una càmera durant una manifestació. Una crònica inèdita sobre com es viu una jornada de protesta al carrer des del punt de vista policial.

Qui són els que es manifesten? Quines perspectives de futur tenen? Per què surten al carrer? Què pensen de la violència? I dels saquejos? Roger Escapa parla amb algunes de les persones que són a primera línia de les manifestacions contra l'empresonament de Pablo Hasél.

De mitjana, entre un 5 i un 10% de la població europea es reconeix a si mateixa com a membre de la comunitat LGTBI. Que els percentatges variïn entre països o en funció de cada estudi és només una mostra que, encara avui, l'orientació sexual no normativa pateix estigma i repressió. Valgui com a exemple que, socialment, no existeix la pregunta de si algú és heterosexual. No diem que un noi "entra a l'armari" quan porta una noia a casa. Ni a la inversa. "Hem de parlar" és un reportatge sobre la sortida de l'armari en l'edat adulta.

"Si Déu vol" és un reportatge d'"El suplement" sobre la fe a Catalunya. Quatre joves que creuen en quatre déus diferents. Roger Escapa trepitja l'església de la Garriga per conèixer la Montserrat Dameson, una noia catòlica. Visita el Centre Cultural Islàmic Català per xerrar amb la Najat Kichou, una catalana originària del Marroc. També entra a la sinagoga Atid de Barcelona per descobrir la història de la Claudia Waldman i al Centre Budista Triratna per parlar amb Javi Aurell. A més, Enric Benavent, expert en espiritualitat i professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, explica que la religió, a banda de les creences i les pràctiques, també pot ser un element de cohesió i que manca l'assignatura de cultura religiosa a les escoltes.

Vivim un Nadal diferent, que encara ho ha estat més a les presons, on la Covid està condicionant -i endurint- el dia a dia dels reclusos. També en dies tan sensibles com Nadal. Aquesta setmana, un equip d'"El suplement" ha pogut entrar a Lledoners per saber com es preparava aquest Nadal 2020 darrere les reixes.

El 12 de març del 2020, Igualada es llevava amb les escoles tancades. Poques hores després, la Generalitat ordenava el tancament perimetral de quatre municipis de la Conca d'Òdena. Va ser el primer territori català a confinar-se per la pandèmia. Ara, nou mesos després, Roger Escapa torna a la capital de l'Anoia per conèixer de primera mà com es van viure aquells dies de confinament.

El 2018, més de 92.000 persones es van veure obligades a canviar de pis a Barcelona per culpa, entre altres factors, de l'increment dels preus dels lloguers. Aquesta només és una de les dades que mostren un fenomen que fa anys que es viu en aquesta i altres ciutats catalanes: la gentrificació. Gent que marxa dels barris de tota la vida per la pressió econòmica i immobiliària. A "El suplement", presentem aquest reportatge sobre la Barcelona que se'n va i el decorat que es queda.

Un de cada quatre embarassos no acaba bé. A Catalunya, cada any neixen prop de 60.000 nadons, però, en alguns casos, la mare perd la criatura quan l'embaràs ja és avançat. Si supera la setmana 22, un avortament suposa també el part de la criatura, que neix morta. Aquest reportatge parla sobre aquesta realitat, el dol perinatal, que es viu en silenci.