Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/ungjyam6kynw4jr) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/ungjyam6kynw4jr/easycatalanpodcast35_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/lpgvtxhoo1s8zz6/easycatalanpodcast35_transcript.pdf?dl=1) Descarrega la llista de vocabulari com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/s/dki3kt382ky1x5v/easycatalanpodcast35_vocab.txt?dl=1) Descarrega la llista de vocabulari amb punt i coma (per a apps de flashcards) com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/s/1nfl57ztexp9qvv/easycatalanpodcast35_vocab-semicolon.txt?dl=1) Notes del programa Aquesta nit, la del 23 de juny, catalans de totes les contrades celebrarem Sant Joan (i el solstici d'estiu) com ho fem cada any i tant ens agrada: amb menjar, foc, llum… i bona gent. Som-hi! Nit de Sant Joan (https://ca.wikipedia.org/wiki/Nit_de_Sant_Joan) (Viquipèdia) Recepta de la coca de Sant Joan (https://www.youtube.com/watch?v=gxwsGR09WYY) (YouTube) Recepta de la coca de recapte (TV3 (https://www.ccma.cat/tv3/cuines/recepta/coca-de-recapte/16695/)) / (Gastronòmicament.cat (https://gastronomicament.cat/de/recepta/recepta-de-coca-de-recapte)) Està bé, això! Agrupacions de Defensa Forestal (https://ca.wikipedia.org/wiki/Agrupaci%C3%B3_de_Defensa_Forestal) (Viquipèdia) Transcripció Andreu: [0:16] Sílvia! Sílvia: [0:16] Hola, Andreu, com estàs? Andreu: [0:18] Bé, força bé. I tu, què n'és, de la teva vida? Sílvia: [0:21] Doncs aquí, patint una mica de calor. Andreu: [0:25] Sí. Sí, sí, ja som a ple estiu i… fa calor, fa calor. Ja ha arribat, ja la tenim aquí! Sílvia: [0:27] Exacte! Sí. Però és que avui és un dia molt especial, Andreu! Andreu: [0:36] Sí! Avui és la nit o serà la nit de Sant Joan. Sílvia: [0:41] Exacte. No sé si als altres països també es celebra amb tanta emoció com aquí, però aquí fem revetlles, quedem als vespres, ens reunim família i amics… Vull dir, és un dia, un vespre, una nit molt… molt màgica, no? Molt especial. Andreu: [0:56] Sí. Jo crec que abans d'explicar tot el dia de Sant Joan o la celebració de la nit de Sant Joan, potser cal que primer donem una petita bona notícia, que és que aquest episodi estarà disponible amb tots els avantatges per a tothom. Per tant, si voleu començar escoltar-lo amb la transcripció a davant, fixeu-vos que a les notes del programa teniu tota la transcripció disponible. Què són les notes del programa i on es troben? Doncs si escolteu el pòdcast des del web, només heu de mirar cap avall. A sota d'on hi ha l'àudio, d'on hi ha el reproductor d'àudio, hi ha el que en diem nosaltres les notes del programa, que són normalment els enllaços de les coses a les quals fem referència i també la transcripció. Sílvia: [1:40] Exacte, i si esteu escoltant el pòdcast des de qualsevol altra aplicació de podcàsting, doncs trobareu la transcripció si entreu a https://www.easycatalan.fm, concretament en aquest episodi. Andreu: [1:52] Exacte, i un altre avantatge que hem posat a disposició de tots vosaltres perquè pugueu provar-lo i veure com és, és l'ajuda de vocabulari, que ja fa uns dies que us en parlem i que hem anunciat. És un avantatge que activarem quan hàgim arribat als 115 membres de la comunitat i bé, veureu que són unes llistes de vocabulari per a cada minut del pòdcast que us apareixeran a l'aplicació mateixa que feu servir per a escoltar el pòdcast. Per tant, tindreu les paraules més importants de cada minut i la seva traducció a l'anglès. Això, els nostres companys d'Easy Spanish, Easy Italian i Easy German ja ho tenen implementat, en diuen Vocab Helper o Vokabelhilfe, en alemany. Nosaltres hem decidit dir-ne, de moment, l'ajuda de vocabulari, ja veurem si es queda definitivament aquest nom, però que sapigueu que ja ho teniu disponible per a aquest episodi, tant els membres de la comunitat com els que encara no ho sou, perquè ho podeu provar. Sílvia: [2:53] Exacte. Us animem a tots que ho proveu, i així també veureu quins són els avantatges de fer-vos membres de la comunitat. Andreu: [3:02] També recordar que aquells que vulgueu tenir accés a aquests avantatges de manera continuada heu de triar la subscripció de pòdcast. Tema del dia Andreu: [3:14] Molt bé, doncs dit això, Sílvia, jo crec que ara sí, podem començar a parlar de la nit de Sant Joan, la revetlla de Sant Joan, per què és tan important, com ho celebrem, si ens agrada o no i tot això. Sílvia: [3:27] A veure, nosaltres a casa sempre hem celebrat moltíssim aquesta revetlla, aquesta nit de Sant Joan, perquè és una festa com… no sé, molt especial, no?, la noto molt diferent de les altres festes que tenim durant l'any. És una festa en què hi ha foc, hi ha petards, fa gràcia, a més a més, si hi ha canalla, si hi ha… si hi ha nens i nenes, doncs, encara en fa més, perquè és un dels únics dies de l'any en què tu agafes i pots tirar petards i no passa res i tothom està content, i a més a més es va a dormir tard… Andreu: [4:01] Sí. Jo crec que quan ets petit, o sigui, a part dels petards i els focs artificials, no?, que són molt bonics i això, penso que el record que tenim, o que tinc jo, almenys, puc parlar per mi, és com… és un bon record perquè la nit de Sant Joan és una de les poques nits a l'any, quan ets petit, en què pots anar a dormir molt tard, saps? Sílvia: [4:21] Sí, exacte. I a més a més, normalment, doncs per Sant Joan ja fa molta calor i quan es fa la festa és al vespre, a la nit, i ja refresca, no?, ja no fa tanta calor i és potser la millor estona del dia per estar fora i per estar-t'hi bona estona. Andreu: [4:40] Sí, sí, a la nit, al vespre. Sí, sí. I per això parlem de la vigília de Sant Joan, no? La vigília és la nit anterior a un dia determinat, i allà on es celebra, perquè com has dit abans, no només es celebra a Catalunya, sinó… bé, als territoris de parla catalana, en general, però també hi ha altres països que celebren aquesta festivitat. De fet, clar, en diem Sant Joan, però la festa del foc per celebrar el solstici té un origen pagà. L'origen no és religiós, el que passa que per qüestions religioses al final ho celebrem el dia 23 i no el dia 21, que és el dia real, astronòmic, del solstici. Sílvia: [5:21] Això crec que ha passat amb moltes altres festes, no?, totes aquelles festes paganes, doncs la religió va anar-les adaptant una mica perquè la gent continués celebrant-les, però cap a un cantó més… de la seva banda, no? Andreu: [5:33] Sí. Sí, sí. Sílvia: [5:35] I Andreu, una pregunta: vosaltres mengeu coca? [Sí, clar!] Però quin tipus de coca, perquè n'hi han moltes! Andreu: [5:41] Sí, a veure, hi ha la coca de Sant Joan, que és la típica, que és una coca dolça. Jo crec que es fa tot arreu. Bé, com a mínim a Catalunya es fa a tot arreu. I aquesta coca porta sucre per sobre, porta normalment crema i pot portar, o la majoria de vegades porta fruita confitada. A tu t'agrada la fruita confitada? Sílvia: [6:04] No. [A mi tampoc] Coneixes algú que li agradi? Andreu: [6:10] Doncs sí. [De veritat?] Sí, conec gent que se la menja. A veure, si al final la posen a la major part de coques de Sant Joan de Catalunya, deu ser que la majoria de la gent se la menja. Sílvia: [6:21] A veure, Andreu, Andreu, diguem la veritat, o sigui, aquells trossos, s'ho menja sempre la mateixa persona, vull dir, a cada casa, a cada grup d'amics, hi ha una persona que es fot tota la fruita, vull dir, tothom li va fent vores i al final acaba sempre en el plat del mateix. D'acord, jo crec que a aquella persona potser no li agrada, però de tots, és el que se la menja, llavors… Andreu: [6:42] Però llavors, Sílvia, sí només són… és a dir, si és una petita part de la població la que es menja aquesta fruita, per què tenen el poder? Per què?! Sílvia: [6:50] No ho sé. No ho sé, per què. Mira que seria bona sense la fruita aquella a sobre i amb pinyons i ja està, vull dir… boníssima! I ja està, no passa res. Però noi, sempre… Andreu: [7:02] Jo crec que s'hi posa per una qüestió merament estètica, o sigui, perquè… Sílvia: [7:04] Sí, perquè fa bonic, no?, perquè fa… clar. [Perquè són de colors…] Tot ben bigarrat… Sí, sí. Andreu: [7:11] I fa bonic. Però bé, la qüestió és que la coca de Sant Joan, doncs, no hi pot faltar, però a Lleida la coca més típica és la coca de recapte. Sílvia: [7:20] Oh, que bona, per favor. Andreu: [7:22] Que, no sé, per mi és com dels… de les meves receptes catalanes preferides, o sigui, és com la pizza catalana, no? Sílvia: [7:29] Vinga, aquí! Andreu: [7:33] No porta formatge, però el concepte és, diguéssim, una mica el mateix: una massa a base de farina, plana, i a sobre diferents ingredients, que bàsicament són pebrot i albergínia escalivats, ceba, depèn de com, i després s'hi pot posar tonyina, s'hi poden posar olives, també llonganissa… De fet el nom, la coca de recapte ve del fet de recaptar les diferents… els diferents aliments que tens per allà, que han sobrat d'altres… Sílvia: [8:04] Ah, mira, això no ho sabia. Andreu: [8:06] No? O sigui, és com per posar-hi una mica el que et sobra. Sílvia: [8:09] Sí, ho entenc, ho entenc. Andreu: [8:10] Sí, és cuina de reaprofitament, una mica. Però és boníssima! Sílvia: [8:15] Sí, però la coca de recapte, en podeu comprar tot l'any, vull dir, no és com la coca de Sant Joan, que només és per Sant Joan, sinó que la coca de recapte en pots comprar durant tot l'any, i a les pastisseries n'hi ha. Andreu: [8:27] Sí, sí, en pots trobar tot l'any, i sort, perquè no em podria imaginar la meva vida menjant coca recapte només un cop l'any. És molt bona. Sílvia: [8:34] Sí. Andreu: [8:38] I això. I tu què menges el dia, o la nit, de Sant Joan? Sílvia: [8:42] A part de coca? Normalment fem un sopar bastant d'hora, o sigui, normalment potser soparíem més tard, però aquell dia sopem una mica més d'hora, i llavors mengem la coca, i un cop hem sopat, llavors ja sortim a fora i comencem a tirar petards. Andreu: [9:00] Exacte, aquest és l'ordre dels factors: primers es menja coca, i un cop sopats, es tiren els petards. O els coets o les fonts. Sílvia: [9:08] Ai, les fonts m'agraden molt. Són precioses. Andreu: [9:12] Jo crec que podríem explicar una mica el vocabulari de la pirotècnia, no?, en català, per qui no la conegui. Primer tenim els petards, que són els que fan pet, no?, els que esclaten. A tu t'agrada tirar petards? Sílvia: [9:23] Sí! Sí, sí, m'agrada. Pensa que jo soc del Berguedà, eh? Vull dir, la Patum… déu-n'hi-do. Sí. No, però m'agrada sobretot, com he dit fa un moment, m'agraden les fonts, o sigui, aquests… fonts és com un castell de focs petitó, que tu pots tenir a casa teva. O sigui, veure un castell de focs seria molt espectacular i no es tindria prou diners i prou espai per fer-ho, llavors pots comprar aquestes fonts, que són com un pot que tu el poses a terra, l'encens i fa una mica com de… de guspires, no?, com s'hauria de dir, Andreu? No sé com dir-ho gaire. Andreu: [10:00] Sí, guspires… espurnes. Sílvia: [10:03] Sí, fa com unes espurnes i va canviant de colors… i potser també fa algun petard petitó, no? O alguna cosa així… Visualment és molt bonic. Andreu: [10:13] Sí. A mi m'agraden molt, les fonts, també. Són, a diferència dels coets, no?, que els coets esclaten al cel i llavors fan totes les llums i formes i colors que hi pot haver, les fonts són a terra, o sigui, són estàtiques. Tot i que també ha alguns tipus de fonts que són giratòries, no?, que són com unes espirals, fan una espiral… Sílvia: [10:32] Sí. Andreu: [10:35] … de guspires i són molt boniques, la veritat, perquè pots fer com una mena d'espectacle, no?, al final, amb això. Jo recordo, de fet, a casa, recordo que un parell d'anys vam fer piromusicals. Sílvia: [10:47] Què dius?! [Sí, sí, clar, perquè tu pensa…] Però això és un altre nivell! Andreu: [10:51] Tu pensa que el Piromusical de la Mercè, no?, de la festa major de Barcelona, nosaltres el vèiem… Sílvia: [10:56] Va néixer a Lleida, no? Andreu: [10:58] No, però nosaltres el vèiem sempre per la tele, no? I pensàvem: "Oh, que guai, que bonic, això…", no? Llavors ens vam inspirar en això i, com que a casa sempre hi ha hagut altaveus bons i això, perquè és casa de músics, no?, doncs vam posar els altaveus a fora, vam connectar-hi no sé si un ordinador o què, vam posar-hi música, i llavors diferents fonts. Sílvia: [11:24] Home, per favor… Andreu: [11:25] Per acompanyar la música. Sílvia: [11:26] Escolta, doncs potser ho faig avui, eh? Perquè això no se m'havia acudit. Andreu: [11:30] Doncs mira. [Clar] És que… Doncs és molt xulo i fàcil. Sílvia: [11:33] Sí. Sí, facilíssim, perquè ara poses el mòbil i ja està. Ah, veus? Doncs de petards en comprem de molts tipus diferents, perquè també comprem les bengales, que aquestes són per a les persones que potser no els hi agraden tant els petards o… que tenen potser una mica més de por, i les bengales és una cosa que també és molt guai, vull dir, és simplement un pal petitó, que tu l'encens al cap i fa com unes guspires molt petites molt petites, l'has d'aguantar amb la mà… i re, o sigui, simplement és això. Es va consumint i mentre es consumeix pots fer dibuixos i pots fer lletres, si mous la mà… I no et cremes, vull dir, no és una cosa ni que peti ni que cremi ni… És simplement bonic de veure. Andreu: [12:15] Exacte. El que és divertit, amb les bengales, és fer fotos, de nit, movent la bengala molt de pressa, fent alguna forma, alguna lletra, i llavors queda dibuixada, a la foto, la forma. És molt bonic. I les bengales aquestes també és habitual posar-les en pastissos d'aniversari. Sílvia: [12:32] Sí, també, als restaurants, per exemple. Sí, és veritat. Andreu: [12:36] Després també hi ha les cebetes. Sílvia: [12:38] Home! Però és que això no sé per què ho comprem, perquè… Vull dir, no és res, no? Vull dir, és com un farcellet molt petit que tu l'agafes amb les mans, el tires a terra i en el moment en què toca terra, no l'has d'encendre ni res, o sigui, el moment en què toca terra fa "pup!", i ja està, aquí s'ha acabat la màgia, vull dir… Andreu: [13:00] Sí, però fan una mica més que "pup", o sigui… Sílvia: [13:02] Re, Andreu, re, molt poc! Andreu: [13:05] Home, et pot fer un ensurt, eh? Si te la tiren al costat, al peu… Perquè això és típic, no? O sigui, llançar-se cebetes als peus. Sílvia: [13:09] Típic, típic, típic, típic, típic. Però no fa res, Andreu. No fa res. Vols dir que fa mal? Jo crec que no. Andreu: [13:17] Ai, no sé, jo recordo que em feia cosa. M'espantava una mica. Però són divertides, són divertides i com que no s'han d'encendre, com has dit, no requereixen de foc, són encara més per a nens petits, no?, perquè són molt… vaja, jo crec que no tenen cap perill, les cebetes. Sílvia: [13:36] Exacte. Sí, re, re. No sé fins a quina edat, o sigui, sempre que compreu petards, sempre posa les edats i com s'ha de manipular i com no s'ha de fer. Per tant, si us plau, seguiu sempre les instruccions que posa i així ningú… a ningú li passarà res, però diria que les cebetes ho pot fer tothom. Andreu: [13:54] Sí. Sí, sí. Sobretot si teniu canalla, és… Jo crec que això i les bengales és el millor, i les fonts, però les fonts només les poden manipular els adults. Molt bé, així què, ja teniu el carregament pirotècnic preparat? Sílvia: [14:07] Sí, oi tant! Pensa que això ho has de fer amb antelació, eh?, d'anar-ho a comprar, perquè si no l'últim dia hi han unes cues allà que t'hi pots passar dues hores, per comprar. I llavors arribes allà i ja s'ho han endut tot, (el més bo). T'has d'endur el que queda. No, no, això s'ha de fer amb planificació. Andreu: [14:24] Sí. I s'ha d'establir un pressupost, de dir: quants diners ens volem gastar aquest any? Sílvia: [14:28] Sí, perquè són caríssims! Sí o no? Quan hi vas, dius: "Però què dius? Què dius…?" I jo me'n recordo, sí, l'any passat, per exemple, la meva cunyada va comprar una mena de petards, no sé si els has vist, són uns animals que els encens, tenen forma d'animal, els encens i caguen. Els has vist? Andreu: [14:47] No els he vist mai, no. Sílvia: [14:49] Hòstia, no els compris, vull dir, és tirar els diners, és que és llençar-los, perquè de veritat, o sigui, és per a la canalla, perquè és això, perquè la canalla no… no… no hi ha gaires coses que no… que no petin ni facin molt soroll, no?, i això li van dir: "Això sí, això sí", i ho va comprar i és una forma de vaca feta amb cartró, l'encens, fa com "shhh", així, "shhh", i llavors li surt un cagalló del cul. Ja està. Aquí s'acaba. Andreu: [15:16] Que bo! Doncs no el conec, aquest. Sílvia: [15:18] I no fa res més, vull dir, és simplement perquè faci (alguna cosa) per a la canalla. Vull dir, res més. Andreu: [15:25] Doncs mira, tinc ganes de celebrar ja aquesta revetlla, la d'avui, perquè la veritat és que des que va començar la pandèmia que no l'he celebrat com cal, és a dir, la coca de recapte no ha faltat mai, però sí que fa un parell d'anys que de petards i fonts i tot això no… no n'he tocat. Sílvia: [15:43] No? Ai, Andreu, per favor… Ni una mica, ni una bengala ni re? Andreu: [15:49] No, és que clar, també s'ha ajuntat amb el fet que… els he celebrat a Barcelona, aquí al pis, i com que tinc un gos ara, amb el gos tot això és més delicat. Sílvia: [16:00] Ai, els gossos. Sí, els gossos, sí, ho sé, ho sé. Ja. Andreu: [16:04] Clar, clar. A mi, de fet, mira que Sant Joan m'agradava molt, bé, m'agrada, eh?, però des que tinc gos aquí, a casa, la part dels petards em fa més mandra, perquè pobres, ho passen molt malament, fan molta pena. Sílvia: [16:18] Ja, ja, és veritat, ja. És una mica complicat. A més a més, a la ciutat, jo me'n recordo que un any hi era i és una mica… Vas pel carrer i a tot arreu et trobes canalla, jovent, tirant-te coses, no saps què t'han tirat… Vull dir, és una mica, també, com… perillós, no? No pots sortir al carrer si no et… si de veritat et fa por o si de veritat, doncs, no t'agrada tot aquest… tot aquest àmbit. Andreu: [16:45] Clar, clar, i bé, que no només són els gossos, també són els ocells, que pateixen, no? Jo crec que els animals en general, i després jo també penso: hosti, doncs les persones que pateixen del cor, aquella nit ho deuen passar fatal, perquè és a dir, perquè si jo ja m'espanto de tant en tant… Sílvia: [17:02] Home, però per què els que pateixen del cor? Vull dir… vull dir, segur que hi ha gent que no pateix del cor i també li fan por, li fan respecte. Andreu: [17:11] No, clar, però qui té el cor delicat… Sílvia: [17:12] Ah, que encara més, no? Andreu: [17:14] Que s'hi pot quedar. Sílvia: [17:16] És una suma de factors! [Clar, no sé…] Hòstia, Andreu. No sé. No sé fins a quin punt, no sé fins a quin punt, eh. No ho sé, potser sí. Andreu: [17:24] No sé, el que vull dir és que la part de la pirotècnia i del foc m'agrada molt, però prefereixo tot el que són, diguéssim, com hem dit abans, fonts, bengales, fins i tot coets… però no tant els petards. Sílvia: [17:39] Molt bé. No hem parlat d'una cosa que hi ha per Sant Joan, i són les fogueres. Andreu: [17:46] Oh, clar! Per favor, el més important, les fogueres, i tant! Sílvia: [17:51] O sigui, les fogueres són, literalment, tots els mobles vells i trastos que puguis tenir per casa, que la gent els ajunta tots a la plaça del poble, i llavors el que fan és cremar-los, i el fet de cremar tanta fusta, tanta llenya junta, fa que es faci una foguera. I la gent normalment va a celebrar el Sant Joan allà on hi han les fogueres. Andreu: [18:15] Exacte. Nosaltres, les fogueres, les fèiem a casa, perquè teníem espai per fer-les, i les fèiem amb… més que mobles, amb branques, branquillons i tot el que sobrava de tallar els arbres, no?, de podar-los, potser també algun moble, potser també alguna llibreta de classe… Sílvia: [18:32] Ja s'havia acabat el curs, ala! Andreu: [18:36] Clar. Però… però sí, és una mica posar-hi tot el que sobra i cremar-ho, no? I hi ha molta gent que salta per sobre de les fogueres. Tu ho fas, això? Sílvia: [18:50] No. No, no, això no ho faig, no. [Jo tampoc, però hi ha molt…] S'ha de tenir molt respecte, eh? Vull dir, amb consciència, sempre. Andreu: [18:56] Sí, sí, però hi ha molta gent que ho fa, saltar per sobre de la foguera o per sobre de les brases, i també escriure desitjos en un paper i llançar-ho al foc. Tu ho has fet mai, això? Sílvia: [19:11] No, jo això no ho he fet mai. [Jo tampoc, però hi ha gent que ho fa.] Ai, no sé. Potser sí. Potser serveix, eh? Com que no ho hem fet mai, potser no sabem si funciona o no. Andreu: [19:18] No sé, mai és tard per provar una cosa nova. Jo em vaig sorprendre molt quan vaig estar vivint a Letònia i allà també celebren el Sant Joan. I… bé, a Letònia, Estònia, Lituània i també als escandinaus, els països escandinaus, i em vaig sorprendre que allà la cultura de la foguera, o sigui, ens dona mil voltes, a la nostra, fan unes fogueres que estan molt ben, o sigui, jo crec que hi ha arquitectes de fogueres, en aquell país, perquè disposen els trons de manera quadriculada, superben col·locats tots i són com unes pires, més aviat, no? Sílvia: [19:52] Ah, mira! Andreu: [19:53] Amb unes muntanyes molt altes, i estan molt ben construïdes, i llavors realment és espectacular, o sigui, fan unes fogueres molt ben parides. Sílvia: [20:02] Uau, molt bé. Andreu: [20:04] Cal dir-ho, sí, sí. Sílvia: [20:06] No ho sabia. Andreu: [20:07] Però bé, hi ha de tot. Sílvia: [20:08] Sí, sí. Està bé, això! Sílvia: [20:18] Doncs avui us volia comentar un tema, i és unes associacions que hi ha a tot Catalunya que es diuen ADF. Les ADF, les sigles d'aquestes associacions signifiquen ‘agrupacions de defensa forestal’, i com diu el nom, doncs significa que aquestes persones que estan en l'associació tenen la finalitat de fer prevenció i lluitar contra els incendis del bosc. Sí, això és un tema molt important, perquè a Catalunya, com bé saps, Andreu, cada vegada hi ha més incendis, fa més calor als estius, són més secs, i això fa que es necessitin voluntaris i persones del territori per prevenir i per ajudar a apagar tots aquests incendis que hi han. I des de les ADF s'està fent una feina molt molt important, no només de totes aquestes tasques que acabo de dir, sinó que també fan formacions per preparar els futurs voluntaris, i fa uns dies, amb el Joan, vam anar a una d'aquestes formacions i ara som voluntaris de l'ADF. Andreu: [21:19] Ah, molt bé, no? Carai! I què vau aprendre, en aquesta formació? Sílvia: [21:24] El més important és tenir molt clar que no ets un bomber, que ets un voluntari d'una ADF, i això significa que en cap cas t'has de posar a primera línia de foc i voler fer-te els superheroi, o sigui, simplement el que has de fer, doncs és que si tu veus fum, doncs has d'avisar que has vist una columna de fum, i a continuació, segons si et veus capaç o no, doncs pots anar a mirar a veure què és, però sempre amb una certa distància, certa seguretat, d'una manera concreta que ens van explicar, no de qualsevol forma, i si en saps, pots fer la primera actuació, que és molt petita. I llavors un cop arribin els bombers, doncs deixa'ls-hi pas, que ells facin la feina, que per això tenen aquesta professió, i ajudar en tot el que es pugui, que ajudar també vol dir, per exemple, portar un entrepà a l'hora de dinar per a tota aquella gent. [O aigua per beure] Exacte, o aigua, o tirar mànegues o el que sigui. Vull dir, hi ha moltes altres tasques, no només d'apagar el foc a primera línia, i totes aquestes tasques són importants de fer i de conèixer, perquè mai saps en quin moment hi podrà haver un incendi i en quin moment hauràs d'actuar i com ho hauràs de fer. Andreu: [22:36] Clar. Eh, doncs està bé, això! Està bé. No coneixia aquestes associacions o agrupacions. Sílvia: [22:43] Doncs n'hi ha moltíssimes, vull dir, gairebé a totes les comarques de Catalunya hi ha ADF, i no és que n'hi hagi una per comarca, sinó que va per municipis, per agrupació de municipis, i és la gent del territori mateix, vull dir, són les persones que tenen terreny forestal, vull dir, són els propietaris mateixos dels boscos, els ajuntaments, i també persones que simplement són voluntaris i volen ajudar. I és curiós, perquè quan veus el mapa de Catalunya amb totes les agrupacions ADF, a la zona de Lleida, concretament, no n'hi ha. Potser per això no et sona, eh? I és perquè es veu que a tota la zona de Lleida i Mollerussa, es veu que hi ha molt poc bosc, és més aviat camps, i això fa que no hi hagi ADF. Andreu: [23:29] Clar, són molts camps, i també hi ha molts camps amb sistemes de regadiu, i llavors, quan està molt sec, de vegades, doncs, reguen per intentar evitar també petits incendis… Sílvia: [23:39] Sí. Doncs potser per això no ho coneixes, perquè allà, a aquella zona, no n'hi ha. Andreu: [23:43] Però està molt bé i trobo que és molt important que hi hagi aquestes agrupacions, perquè recordo que un cop vaig conèixer un noi que és bomber, i ens va explicar algunes coses de tot el territori forestal de Catalunya, que és que al final un percentatge molt alt de la superfície de Catalunya és bosc. Però molt alt, no sé si era del 70 o el 80%. Sílvia: [24:03] Potser no tant, però sí. Andreu: [24:04] Llavors ens va dir això. I clar, la qüestió és el que dius tu, no?, que cada vegada els estius són més càlids, també suposo que pel tema del canvi climàtic, i clar, els boscos, si no es controlen, si no es gestionen, poden ser un problema greu. Sí, sí. Doncs molt bé, molt interessant. Sílvia: [24:22] Per tant, aneu tots alerta amb els petards aquesta nit i que ningú foti foc, eh? Andreu: [24:26] Exacte. Molt bé, doncs Sílvia, espero que t'ho passis molt bé aquesta nit amb la teva família, o amb qui ho celebris, que direu molts petards amb precaució, sempre, òbviament, i si et sembla bé deixem l'episodi aquí, i tu i jo continuem ara una estoneta al bonus. Sílvia: [24:45] Molt bé. Que vagi molt bé, Andreu, que t'ho passis molt bé. Andreu: [24:48] Igualment. Adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes (en PDF, html o per reproduir a Transcript Player). (https://www.patreon.com/easycatalan)